Skip to content

Projectes

1. Projecte de Restauració Ambiental de Les Bassetes

LES BASSETES

Projecte de Custòdia de Territori per a la Restauració Ambiental i el foment de diversitat florística i faunística al terreny municipal de Les Bassetes

A Les Bassetes hi trobem un dels darrers fragments de bosc de ribera del Baix Foix; concretament l’últim nucli reproductor de roureda litoral catalana (Quercetum ilicis cerrioidae) de Cubelles.
ARBA Litoral; mitjançant un conveni de custòdia de territori amb l’Ajuntament de Cubelles; està restaurant aquest hàbitat singular i amenaçat situat al sud de la Plana del Ricreu (ubicació)
Aquesta restauració ambiental s’ha efectuat amb la Tècnica de Plantació en Laberint, elaborada per ARBA i basada en l’estudi de successió ecològica de bardissa cap a bosc caducifoli.
 Les Bassetes serà un bosc municipal i el cor del Corredor Ecològic del Foix, que connectarà espais naturals martins amb els de la serra a travès de la plana conreada i urbanitzada.
La totalitat de poblacions de roureda litoral sobre plana sedimentària que hem trobat al sud del Llobregat es troben fragmentades i amenaçades pel creixement urbanístic.
A Cubelles, la Rovira de Les Bassetes amb 27 peus adults de roure i un grup de murtes centenàries representa el darrer nucli reproductor d’aquesta comunitat vegetal supervivent d’èpoques prehistòriques.
L’objectiu de la custodia d’aquesta parcel·la municipal de 2ha d’extensió, és conservar aquesta roureda ubicada a la riba del riu Foix i fomentar la regeneració d’aquest hàbitat mitjançant actuacions de millora florística i faunística a la plana del voltant.

FITES ASSOLIDES AMB LES ACTUACIONS DINS EL MARC DE LA CUSTÒDIA DE TERRITORI  AMB L’AJUNTAMENT DE CUBELLES AL TERRENY MUNICIPAL DE LES BASSETES
  • Estudi de les comunitats vegetals característiques del Baix Foix, i del fenomen de successió ecològica que les fa evolucionar des de les fases pioneres fins a les més madures. En destaca:
  1. L’evolució de bardisses; d’esbarzer (Rubus ulmifolia) o de romegueró (Rubus caesius) ;cap a boscos caducifolis o planisilves.
  2. L’evolució de màquies escleròfil·les cap a durisilves madures.
  3. La presència al Baix Foix de taques relictes de comunitats vegetals representatives  d’hàbitats considerats d’interès prioritari segons les directives europees (roureda litoral, omeda, comunitats riques en laurifolis com murta i llorer).
  4. Sobre les directives, remarquem la importància de la roureda litoral catalana Quercetum ilicis cerrioidae per la seva riquesa en laurifolis, per la presència de Quercus endèmics d’Ibèria, i per ser un hàbitat molt amenaçat d’extinció al municipi cubellenc i, en general, a la part meridional de la Depressió Litoral Catalana.
  • Tasca de protecció i conservació dels 27 roures que representen el darrer nucli reproductor de Quercetum ilicis cerrioidae del municipi: La Rovira de Les Bassetes, ubicada a la riba del Foix. 
  • Seguiment de poblacions faunístiques del terreny i l’entorn proper i col·laboració amb publicació de dades a ornitho.cat .
  • Estudi de les relacions ecològiques existents entre espècies vegetals i espècies faunístiques. Exemple: Dispersió que fa el gaig, Garrulus, de llavor de roure, Quercus.
  • Desenvolupament de dues tècniques de restauració ambiental basades en el fenòmen de successió ecològica que permeten reduïr el cost econòmic, energètic i ecològic de les actuacions, i alhora presentar resultats amb un estat fitosanitari i ecosistèmic excel·lent:
  1. La Sembra Directa i manual de gla de Quercus sota màquia arbustiva.
  2. La Plantació en Laberint, basada en la successió de bardisses cap a planisilves.
  • Reïntroducció definitiva d’unes 4.000 plantes de 35 espècies autòctones conreades a partir de llavor d’orígen local, organitzades segons quatre hàbitats bàsics (roureda, albereda, omeda i alzinar) amb diferents fases de transició entre sí, que junt amb els hàbitats secundaris (herbassar i bardisses) permetrà als visitants gaudir d’un nivell molt alt de biodiversitat al llarg d’un itinerari molt complet.
  • Col·laboració de ciutadans, administracions, ongs, fundacions i empreses en la creació d’un Bosc Municipal que tindrà un paper fonamental dins el Corredor Ecològic que el riu Foix representa entre els espais naturals de la serra (parcs de Garraf, Olèrdola, embassament Foix) i els del litoral (desembocadura del Foix, platges, fons marins Xarxa Natura). 
PRINCIPALS IMPACTES ECOLÒGICS NEGATIUS QUE PATEIX L’ESPAI NATURAL

La majoría deriven de la presència i actitud dels responsables d’un nucli zoològic irregular present dins l’espai: La colònia de felins Peluts de Cubelles, aprovada des de 2015.

FAUNA:

  • Predació dels felins de la colonia sobre la fauna silvestre. Possible extinció a nivell local d’espècies protegides com la serp de vidre, Anguis fragilis, o el raspinell, Certhia brachydactyla.
  • Encebadors pels felins oberts a l’exterior i accesibles a la fauna silvestre.
  • Expulsió per competència de mesocarnívors autòctons (guineu, mustèlids, geneta)
  • Expulsió per pressió predatòria dels principals dispersors de llavor de roure: els gaigs i els rosegadors forestals (ratolí de bosc, esquirol).

FLORA

  • Danys a les plantacions i la vegetació autòctona al voltant i l’interior del recinte de la colònia.
  • Introducció de flora exòtica, entre ella espècies invasores com ara Ailanthus altissima
  • Gestió forestal contraria a l’aprovada dins el marc del conveni de custòdia: creació i abandonament d’escales de foc provinents de la poda dels pins del recinte. Augment de risc d’incendi per propagació des del munt de combustible sec a les capçades dels pins.

SÒL

  • Contaminació amb vessaments de residuus fecals a la Rovira Centenària i al talús fluvial.
  • Contaminació amb vessament de líquids a l’exterior del recinte.
  • Compactació i contaminació amb runa per fer una pista i entrar vehícles davant la Rovira.

PAISATGE

  • L’impacte paisatgístic de la instal·lació i els seus equipaments perjudica l’imatge d’aquest espai natural i la del projecte de custòdia.
  • En conjunt, la presència d’aquest nucli zoològic irregular, i l’actitud reincident dels responsables dificulta el projecte de custodia al terreny municipal; li resta valor; i amenaça la supervivència i futura conservació de la Rovira Centenària, en impedir la seva reproducció natural..

Existeixen uns altres impactes que deriven de l’abandonament d’andròmines resultants de les estructures que han abandonat els aficionats al bici-cross dins el terreny municipal.

ARBA Litoral us convida a conèixer els darrers boscos caducifolis del Baix Foix recorrent aquests itineraris:

____________________________________________________________________________

____________________________________________________________________________

2. Projecte del Corredor ecològic del Camí Ramader de Marina, la Carrerada, el Bosc d'en Ferràn, el Turó del Seu i l'Ortoll.

Una de les darreres terres del litoral vilanoví que encara no han sigut destruïdes pel creixement urbanístic, el repte de la ciutadanía és salvar aquest espai natural de l’especulació urbanística.

Els hábitats han patit degradació i les vies de comunicació els han aïllat entre sí. Per mitigar els impactes d’aïllament de població faunística dispersora de fauna que han generat les vies de comunicació, i alhora recuperar diversitat florística extinta al litoral en conseqüència.

I per tant als boscos i màquies mediterrànies del litoral s’hi estàn extingint aquelles comunitats vegetals més madures, que encara es conserven a la serralada

El Camí Ramader de Marina, d’antiguitat mil:lenària, connectava les pastures estivals al Pirineu, amb les maresmes litorals on hivernava el bestiar.

Mitjançant un conveni de col·laboració amb l’associació Garraf Coopera, hem contribuït a la recuperació del paisatge i el patrimoni; tram a tram de baix a dalt; per part dels voluntaris.